RSS Feed

‘manifiestos’ Category

  1. Defensem els processos de remunicipalitzaciò

    junio 29, 2017 by iaioflautas

    La privatització dels béns comuns i serveis públics ha estat i és una de les formes més brutals d’enriquiment de les oligarquies a través de la despossessió i empobriment de la població.

    Davant d’aquesta situació, els ajuntaments del canvi estan intentant obrir processos de remunicipalització de serveis a través d’empreses municipals, cooperatives socials i altres formes de propietat comunal que impliquin la participació d’organitzacions socials i ciutadanes des d’una presa de decisions compartida i que empoderi a la ciutadania.

    La diversitat d’aquestes iniciatives és molt àmplia: aigua, serveis de menjadors, distribució i producció d’energia (especialment les renovables), recollida selectiva de residus sòlids, zones d’aparcament, construcció d’habitatges en règim d’ús, cooperatives de venda ambulant, recuperació i execució del servei del transport públic, equipaments socioculturals …

    No obstant això, aquestes iniciatives s’estan trobant amb l’oposició de forces poderoses del capitalisme, amb oligarques dels governs del regne d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya, i amb grups empresarials construïts i participats per la màfia política que -usant el seu poder mentre gobernaban- les han fet seves i dels seus amics.

    Davant d’això, les @iaioflautas expressem el nostre suport a les iniciatives de remunicipalització que impulsen els nostres ajuntaments. Volem la remunicipalització d’aquells serveis i béns que ens van arrabassar! I exigim que aquesta municipalització sigui cooparticipada per les organitzacions socials i ciutadanes!

    A través d’aquesta entremaliadura els i les iaioflautes cridem a la #DesobedienciaCivil contra aquelles lleis, governs i actituds injustes que impedeixen el control de la cosa pública des de dins i fora de les institucions.

    Perquè les nostres filles tindran una #VidaDigna.

    les @iaioflautas


  2. Pregó carnestoltes Iaioflautas – Ateneu L’Harmonía

    febrero 28, 2017 by iaioflautas

    unnamed

    Avui és un dia especial perquè aquest barri s’omple de bruixes, de pirates, de personatges de pel·lícules, d’animals, de persones d’altres països…..fins i tot he vist un parell de polítics.

    Avui és un dia especial perquè ens relacionem de manera diferent. Abandonem el nostre propi jo per mitjà de disfresses i carotes per projectar altres personalitats…fins i tot per jugar amb aquestes personalitats exagerant-les i donant una altra expressió.

    El carnaval és una festa transgressora perquè és un espai on trenquem amb l’ordre social, posant en qüestió la llei i les seves imposicions….Avui ens permetem rompre amb normes socials que moltes vegades ens donen seguretat, però d’altres ens suposen una cotilla.

    Per exemple, avui podríem escollir disfressar-nos d’un altre gènere o bé disfressar-nos de persones d’altres parts del món…. i d’aquesta manera intentar sentir-nos com elles es senten.

    El carnaval és transgressor perquè ens permet la disbauxa i el riure, dues armes que el poble planer oposa enfront la llei. No obstant, ho fem com un joc i mantenint l’ètica col·lectiva com element principal, donat que si alguna cosa defineix el carnaval és la col·lectivitat.

    Quan ens desprenem del nostre jo i interpretem a un altre jo diferent complim l’anhel de ser un Altre – amb les seves llums i ombres – i això és un acte d’empatia. En el carnaval l’Altre és fonamental, així com el col·lectiu de la pròpia acció, donat que en el carnaval no tan sols ets l’Altre, ets un Altre pels demés. En el carnaval jo respecto el teu nou ser i espero que tu respectis el meu nou esser.

    En el carnaval interpretem a un altre esser que ja no es algú del nostre propi entorn, perquè llavors parlaríem d’un similar i deixaria de ser un joc d’identitats, seria un mirall. El carnaval és una festa creativa, per això ens disfressem d’altres identitats diferents, que en un món global i fonamentalment urbà, això es traduiria en els de fora. Per exemple: l’emigrant, el refugiat.

    Si en el món real sovint ens diuen que aquest Altre emigrant o refugiat és un problema (donat que és el que actua de manera diferent a la nostra, això ens exigeix un exercici d’empatia i comprensió) en el carnaval l’Altre és algú necessari per a poder conèixer el nostre propi esser. L’Altre m’aporta altres visions sobre mi mateix i m’ajuda a reconeixem.

    Tot això és un exercici d’empatia.

    Estimant l’altre arribo a la meva pròpia autoestima.

    En l’alegria de l’altre hi ha la meva pròpia alegria.

    Tant l’altre com jo busquem com a finalitat les mateixes coses: una vida digna, alegra i senzilla.

    Però sovint la vida no ens ofereix les condicions perquè trobem aquesta vida digna i alegra que tots anhelem. Per això no n’hi ha prou amb una empatia passiva, sinó que cal posar-nos en acció perquè l’altre també pugui gaudir d’aqueta vida que tots volem. I per això ens cal el suport mutu.

    Per això les iaioflautas creiem que el carnaval ha de ser alguna cosa més que una festa divertida, per a passar a ser la celebració de l’altre, per ser una festa de solidaritat i de col·lectivitat en acció. Perquè no volem un món sorrut, dur, individualista, ferotge, egoista i banal, sinó una existència que ens permeti gaudir tant de la màgia de l’ Altre com de la nostra.

    I això és el que fem les iaioflautas amb les nostres armilles florescents. Darrera d’aquestes armilles perdem la nostra identitat per a ser un col·lectiu, per crear el món nou al que tots tenim dret. Reivindiquem que, així com hi ha lliure circulació de capitals, hi hagi també lliure circulació de persones. Perquè l’altre ens enriqueix i ens fa millors. Perquè un món divers i mestís serà sempre un món millor per a les futures generacions.

    El carnaval és una invitació a riure, a l’alegria, al despreniment col·lectiu i al reconeixement dels altres. Destrueix l’ordre establert i posa “cap per avall” el món, un món que modelem segons la nostra creativitat.

    Feliç carnaval a tots els veïns i veïnes que avui perdeu la vostra identitat per aprendre del mestissatge, l’hibridisme i la subversió¡

    Pregón de Carnaval

    Hoy es un día especial, porque este barrio se llena de brujas, de piratas, de personajes de películas, de animales, de personas de otros países…Incluso he visto un par de políticos…

    Hoy es un día especial porque nos relacionamos de forma diferente. Abandonamos nuestro propio yo a través de disfraces, caretas para proyectar otras personalidades…incluso para jugar con esas personalidades exagerándolas y dándoles otra expresión.

    El carnaval es una festividad transgresora, porque es un espacio en el que rompemos con el orden social poniendo en cuestión la ley y sus imposiciones…  Hoy nos permitimos romper con normas sociales que a veces nos dan seguridad, pero otras veces suponen un corsé.

    Por ejemplo, hoy podríamos elegir disfrazarnos de otro género, o disfrazarnos de personas de otras partes del mundo…y de esta manera probar a sentirnos como ellos se sienten.

    El carnaval es transgresor porque nos permite el desenfreno y la risa, dos armas que el pueblo llano opone ante la ley. Sin embargo, lo hacemos como un juego y manteniendo la ética colectiva como elemento principal, ya que si algo define el carnaval es la colectividad.

    Cuando nos desprendemos de nuestro yo e interpretamos a otro yo diferente, cumplimos el anhelo de ser Otro – con sus luces y sus sombras- y esto es un acto de empatía. En el carnaval el Otro es fundamental, así como lo colectivo de la propia acción, ya que en el carnaval no sólo eres Otro, sino que eres Otro en relación, eres un otro para los demás. En el carnaval yo respeto tu nuevo ser y espero que respetes mi nuevo ser.

    En el carnaval interpretamos a otro ser, que no es ya alguien de nuestro propio entorno, porque entonces hablaríamos de un similar, y dejaría de ser un juego de identidades, sería un espejo. Y el carnaval es una fiesta creativa, por eso nos disfrazamos de otras identidades diferentes, que un mundo global y fundamentalmente urbano, esto se traduciría en los fuera. Por ejemplo: el emigrante, el refugiado.

    Si en el mundo real a menudo nos dicen que este Otro migrante o refugiado es un problema -ya que es el que actúa de manera diferente a nosotros y esto nos exige un ejercicio de empatía y comprensión- en el carnaval el Otro es alguien necesario para conocer nuestro propio ser. El otro me aporta otras visiones sobre mí mismo, me ayuda a reconocerme. También me aporta  meterme en su piel, sentir su alegría, pero también su desesperación, su abandono…que podría ser también el mío. Soy el otro y me reconozco en el otro…y eso me permite reconocerme a mí mismo.

    Todo esto es un ejercicio de empatía.

    Estimando al otro llego a mi propia autoestima.

    En la alegría del otro está mi propia alegría.

    Tanto el otro como yo buscamos a fin de cuentas las mismas cosas: una vida digna, alegre y sencilla.

    Pero a menudo la vida no nos ofrece las condiciones para que encontremos esa vida digna y alegre que todos anhelamos. Por eso, no basta con una empatía pasiva, sino que tenemos que ponernos en acción para que el otro también pueda disfrutar de esa vida que todos queremos. Y para esto es necesario el apoyo mutuo.

    Por eso, los y las iaioflautas creemos que el carnaval tiene que ser algo más que una fiesta divertida para pasar a ser la celebración del otro,  para ser una fiesta de la solidaridad y de la colectividad en acción. Porque no queremos un mundo hosco, duro, individualista, feroz, egoísta y banal, sino una existencia que nos permita gozar la magia de ser Otro….y con ella, la nuestra.

    Y eso es lo que hacemos los y las iaioflautas con nuestros chalecos fosforitos. Tras estos chalecos perdemos la identidad para ser colectivo. Para crear un mundo nuevo, al que tenemos derecho. Reivindicamos que, así como hay libre circulación de capitales, haya también libre circulación de personas. Porque el otro nos enriquece y nos hace mejores. Porque un mundo diverso y mestizo será siempre un mundo mejor para las generaciones futuras.

    El carnaval es una invitación a la risa y la alegría, al desprendimiento colectivo y el reconocimiento de los demás. Subvierte el orden establecido, y pone «cabeza abajo» el mundo, un mundo que modelamos según nuestra creatividad.

    ¡Felíz carnaval a todos los vecinas y vecinos que hoy perdéis vuestra identidad para aprender del mestizaje, la hibridez y la subversión!


  3. Discurs Iaioflautas – Premi Solidatitat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

    febrero 15, 2017 by iaioflautas

    C4uTpjvXUAA7hzP

    Agraïm la tasca i el premi a la solidaritat que ens atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Un premi que creiem que és de totes les que ajuden que les nostres filles i nétes tinguin una vida digna. I felicitem i fem una forta abraçada a Catalunya Plural que ens ajuda i ajuda que les mobilitzacions, les lluites pels Drets humans i el bon periodisme siguin una realitat.

    Nosaltres

     

    NOSALTRES les iaioflautes som la generació que va lluitar per un futur millor per a les nostres filles i nétes i que avui comprova com tots aquells drets conquerits són desmantellats.

    Soms els avis del 50% de joves a l’atur, de les desenes de famílies desnonades cada dia.

    Som les mares dels treballadors afectats pels expedients de regulació, de les treballadores acomiadades, dels qui no es poden pagar una sanitat mercantilitzada, dels qui deixaran o ja en deixat de rebre qualsevol tipus de prestació social.

    Som els pares de les dones treballadores que han vist com la discriminació de gènere ha empitjorat les seves condicions de treball. De les dones que han de fer miracles per a conciliar treball i família, mentre són discriminades cobrant gairebé un 20% menys del salari que els homes per fer la mateixa tasca.

    De les treballadores de la llar sense drets laborals, de les Kellys que cobren 3 euros l’hora per netejar habitacions en hotels de luxe.

    Som les jubilades estafades pels bancs.

    Som les famílies a qui el preu de l’habitatgeens ofega cada dia. Aquelles que han de decidir entre donar menjar a les seves filles o bé aigua calenta.

    Som els avis dels joves que veuen hipotecat el seu futur per les retallades en educació. Dels que tenen aspiracions lògiques d’autonomia personal i per manca d’una feina estable veuen frustrats objectius tan elementals com el de comprar o llogar un piso la voluntat de formar una família.

    Som filles d’una generació que ahir va emigrar buscant una vida millor. Som els avis que avui veuen als seus joves migrar de nou com a única solució.

    Formem part d’una majoria social que està patint en la seva pròpia pell les conseqüències d’un espoli. Formem part d’una majoria social a qui li estan robant la vida.

    Nosaltres, les iaioflautes formem part dels qui no es resignen a veure com la gent mor en les llistes d’espera, dels qui no toleren que les formes de vida de la majoria caiguin en picat. Dels qui no suporten veure a gent dormint al carrer mentre hi ha cases buides que es podreixen en el joc de l’especulació. Dels qui no entenen que les partides pressupostàries destinades a la despesa social siguin retallades sense miraments mentre els pressupostos en armament, casa reial o església es mantenen sense vergonya.

    Som els que no tolerem que els salaris de la majoria disminueixin mentre que els beneficis de banquers i directius es sobredimensionen de forma insultant.

    Som filles del 15M, perquè rere la lluita contra la dictadura i per una vida més digna, ens sentim cridades a participar en la mobilització social que van impulsar els nostres néts i nétes. Una col·lectivitat digna que es va alçar en milers de places, que ha manifestat un desig de canvi, que està intentant parar la dictadura econòmica dels mercats oligàrquics.

    NOSALTRES, les iaioflautes, som també les mares i àvies dels morts en les nostres fronteres, som el sindicat manter, som StopPujades, som les Putes Indignades, som les precàries, els que pateixen pobresa energètica, les treballadores que lluiten per viure dignament, som aquesta joventut sense futur que emigra per a conquerir-lo, som les KELLYS, som la PAH, som les àvies de presos polítics com Alfons, som la gent dels Ateneus de barri i totes les que lluitem per una Vida Digna per a les nostres filles i nétes.

    Som l’imaginari col·lectiu de tota una generació a la que van voler jubilar, però que seguim lluitant des de la desobediència civil i les entremaliadures com a eina de canvi!

    Desobediencia civil en acción

    Vivimos en un mundo gobernado por oligarquías financieras como Lehman Brothers, la Troika o Goldman Sachs…, que se enriquecen a costa de la desposesión de las clases populares, generando profunda injusticia y desigualdad entre las personas.

     En este contexto nuestros gobiernos, tanto el de Catalunya como el de España y Europa, están gobernando al servicio de estas oligarquías y nos nos representan.No han estado ni están a la altura de las problemáticas de la gente a la que dicen representar. No han estado ni están a la altura de las circunstancias.

     La situación es extremadamente injusta y desigual y, en vez de gobernar poniendo a las personas en el centro de las políticas, en vez de gobernar al servicio de la gente, las viejas élites autonómicas y neoliberales recortan nuestros derechos, nos piden a las clases populares que nos sacrifiquemos, que ‘nos apretemos el cinturón’, que confiemos en ellos mientras avanza el saqueo, mientras se hacen pasar por abanderados de la democracia y la justicia social. Pero no nos engañan. Y sobre todo, no nos resignaremos a que los partidos del régimen, los mismos que hicieron de la corrupción una forma de gobierno, se salgan de rositas. No nos resignaremos a que el régimen de pobreza, corrupción y desigualdad pueda ser aceptado con retoques cosméticos.

     La situación es tremendamente injusta y desigual y, en los últimos años,  lo único que ha estado a la altura de las circunstancias ha sido la movilización popular. Son ellos, nuestros nietos y nietas quienes, hace casi seis años, salieron a la calle  para decir que los políticos ‘NO NOS REPRESENTAN’, que en vez de en democracia vivimos en una deudocracia.

     Iniciaron así un ciclo de movilizaciones que supuso un cambio de paradigma en nuestras formas de hacer política y en la certeza de que juntas podemos restituir nuestra dignidad colectiva.

     Durante este tiempo, la sociedad organizada hemos conseguido cosas que antes eran inimaginables: hemos sentado  a banqueros en el banquillo, hemos evitado el cierre de muchos centros de salud, hemos creado dispositivos ciudadanos para cerrar los Centros de Internamiento de Extranjeros, hemos luchado por tener mayor transparencia en nuestras instituciones, por evitar desahucios, por recuperar el dinero de la estafa de las preferentes, hemos parado las subidas en las tarifas del transporte, recortes en los servicios públicos… Nos hemos plantado ante la destrucción de las condiciones básicas de nuestra vida en común.

     Pero el mayor logro del 15M ha sido desalojar la resignación y el miedo del imaginario colectivo.

     Por eso, en este pulso del 99% contra el 1%, la estrategia de los que tienen privilegios es y será intimidarnos con el miedo.

     Miedo porque nos dicen que estamos abocados al desastre y que hagamos lo que hagamos, nuestras condiciones de vida no cambiarán. Miedo porque intentarán hacernos creer que la culpa de nuestro sufrimiento es un enemigo externo. Ya lo están haciendo. Nos dicen que las personas migrantes vienen a quitarnos lo nuestro y aumentar la inseguridad justificación de la existencia de la Ley Mordaza por el  gobiernos del PP, a rompernos nuestra civilización, que ‘no es realista’ abrirles las fronteras. Mientras, nos imponen un relato deshumanizado que les convierte en “el otro”, “el que no es de los nuestros” .

    Lo que no es realista es la expoliación colonial a la que se han visto sometidos los pueblos de origen de estas personas que ahora migran. Lo que no es realista es permitir que nuestras transnacionales vayan saltando de país en país esclavizando a los trabajadores con jornadas de 14 horas, sembrando miseria mientras se cierran las fronteras a la gente. No es realista vender buques de guerra a países como Arabia Saudí, como acaba de hacer Felipe VI. No es realista ni sostenible dar apoyo a economías que se están cargando nuestros recursos naturales.

    El dia que nos anunciaron que nos había sido concedido este premio, cuatro refugiados morían de frío en campos desatendidos en el Este de Europa. A todos y cada uno de nosotros nos debería horrorizar el hecho de que haya gente que tenga de dejar atrás su hogar, su familia, sus raíces para no morir sepultado por las bombas, o simplemente que migren para salir de la pobreza crónica. Pertenecemos a una generación que migró y nuestros nietos también lo están haciendo.

    Pero lo que más nos estremece es esta Europa de la indiferencia ante el dolor ajeno, esta Europa del menosprecio.

    Nos dicen que estamos viviendo ‘una crisis de refugiados’, pero lo que estamos viviendo es una crisis de solidaridad. Esta indiferencia, este menosprecio, este auge de las narrativas de la xenofobia y del miedo, está siendo el caldo de cultivo para el crecimiendo de los fascismos contra los que luchó nuestra generación.

    La historia se repite. Europa vuelve a crear campos de concentración para encerrar a personas que huyen de la guerra. Como el invierno del 39, cuando nuestros abuelos y abuelas, padres y madres, tíos y tías morían de sed, hambre y frío en los campos de Argelès-su-Mer, Gurs, Rivesaltes… Lo que en un principio fueron campos para personas refugiadas, acabaron siendo la tumba de muchas, o campos de deportación a los centros de exterminio de disidentes políticos y judíos en el centro de Europa. Por eso estamos aquí y seguimos, porque tenemos la obligación de recordar que las políticas racistas y xenófobas sólo pueden llevarnos al fascismo.

    Estamos volviendo a un mundo en el que el poder se ha quitado la careta amable, se muestra genocida y nos exigirá nuestra complicidad o cuanto menos, nuestra pasividad.

    Nos pedirán que nos resignemos, que aceptemos ‘lo que hay’ como si fuese una fatalidad.

    Nos pedirán que nos hundamos en la impotencia y nos cobijemos en una normalidad anestesiante.

    Nos intentarán dar a cambio las migajas del liberalismo occidental, pequeños privilegios de consumo individual, al margen de los demás.

    Nos permitirán incluso participar en las instituciones, pero será una participación estética, bajo unos límites. Unos límites que marcan las oligarquías y con unas líneas rojas bien definidas.

    Las instituciones no son nuestro lugar. ¿Cómo van a ser nuestro lugar si ni siquiera nos dejan plantear la posibilidad de una república? ¿Si no nos permiten hacer referendums? ¿Si modificaron el artículo 135 de la Constitución, cediendo nuestra soberanía a la deudocracia? ¿Cómo van a ser nuestro lugar instituciones que se pasan la pelota de la defensa de los derechos humanos porque dicen que no es ‘su competencia’?

    Los y las iaioflautas hacemos una llamada a crear estructuras de poder popular que sean capaces de conquistar y defender derechos. A no asumir la cultura de la derrota y mantener vivo el desafío constituyente de ruptura democrática que necesita la gente para conquistar una vida digna.

    Porque creemos que la ciudadanía organizada podemos generar experiencias de acción para conseguir un cambio social. Tenemos capacidad de incidir en la realidad y cambiarla cuando nos unimos, y sabemos que podemos tomar el control sobre nuestras vidas.

    Porque recordamos el horror que recorrió Europa con el fascismo, y hemos aprendido. Esta vez uniremos nuestras fuerzas y lo frenaremos.

    Los y las iaioflautas hacemos una llamada a iniciar un nuevo ciclo de movilizaciones para reconquistar nuestra propia vida.

    Este premio es de todas, pero queremos dedicárselo especialmente:

    A las represaliadas por las luchas por los derechos de todas, a Alfons.

    A quienes se fueron, pero nos acompañan: Pablo Molano, a Juan Andrés Benítez, Patricia Heras, Marcos Ana.

    A las mujeres asesinadas por la violencia patriarcal.

    A  las migrantes asesinadas por nuestras fronteras genocidas

    Por todas ellas, por nosotras, tenemos que seguir luchando para reestablecer nuestros derechos y nuestra dignidad colectiva.

     ¿Y si volvemos a las calles y plazas? Y nos vemos en ellas por una #VidaDigna para nuestras hijas?


  4. FORA INTERESSOS PRIVATS DE LA SANITAT PUBLICA

    febrero 13, 2017 by iaioflautas

    C4jujE_WMAEyq_f

    La Sanitat Pública Catalana era el 2008 la cinquena per amunt en el rànquing de qualitat a Espanya. Al 2016 és també la cinquena, però per baix i la primera juntament amb València i Canàries les que ofereixen “els pitjors serveis sanitaris públics”.

    La Generalitat destina prop de 2.400 milions d’euros a concerts sanitaris, és a dir, a la compra de serveis assistencials a operadors privats. Així se situa com la comunitat autònoma que més percentatge del seu pressupost destina a aquestes partides que suposa un 25,6% respecte al total de la despesa sanitària, molt per davant de Madrid (10,6%) o Canàries (10,5%) i també és l’única de tot l’Estat Espanyol en què els centres públics i privats formen part de la xarxa d’atenció pública SISCAT.

    D’altra banda, Catalunya és la comunitat autònoma que ha retallat més en el pressupost en salut. Des del 2011 s’han aplicat unes retallades pressupostàries de 1500 milions d’euros al sistema públic el resultat està sent una degradació continuada que es plasma per exemple en que Catalunya és la comunitat autònoma que més pacients té actualment en llistes d’espera

    Aquesta degradació i pèrdua de qualitat del sistema públic ha servit d’excusa per augmentar el negoci de la sanitat privada. S’han fet externalitzacions de serveis sanitaris a entitats privades amb ànim de lucre i milers de pacients derivats a centres que fan de la salut un gran negoci pagant el sistema públic, és a dir amb la recaptació dels nostres impostos.

     Els discursos sostinguts i mantinguts des de fa anys per part d’alts càrrecs responsables de la sanitat pública catalana -que curiosament molts provenen del sector privat i interessats en que la gestió de la sanitat pública es faci a partir de fórmules de dret privat argumentant la suposada ineficàcia del servei públic. Doncs bé, recentment el conseller de Salut, Antoni Comín, s’ha vist obligat a desmentir públicament aquesta fal·làcia i a reconèixer que l’activitat sanitària pública és més econòmica i amb millors resultats de qualitat. Així mateix els nombrosos casos de corrupció que han sortit a la llum pública provenen del sector consorcial i de les grans corporacions privades.

    Per tant, ens reafirmem en la nostra posició en defensa del caràcter nítidament públic del sistema i no el “mitificat públic-privat” en ús i abús en l’actualitat, perquè quan parlem de sanitat pública estem parlant d’accessibilitat universal, que té una funció i vocació de servei al bé comú, que respon a uns valors democràtics i que busca el màxim benefici social.

    NO A DESCAPITALITZACIÓ I PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA

    CASTELLANO

    FUERA INTERESES PRIVADOS DE LA SANIDAD PUBLICA

    La Sanidad Pública Catalana era en 2008 la quinta por arriba en el ranking de calidad en  España. En el 2016 es también la quinta, pero por abajo y la primera junto con Valencia y Canarias las que ofrecen “los peores servicios sanitarios públicos”.

    La Generalitat destina cerca de 2.400 millones de euros a conciertos sanitarios, es decir, a la compra de servicios asistenciales a operadores privados. Así se sitúa como la comunidad autónoma que más porcentaje de su presupuesto destina a estas partidas que supone un 25,6% respecto al total del gasto sanitario, muy por delante de Madrid (10,6%) o Canarias (10,5%) y también es la única de todo el Estado Español en que los centros públicos y privados forman parte de la red de atención pública SISCAT.

    Por otra parte, Catalunya es la comunidad autónoma que ha recortado más en el presupuesto en salud. Desde el 2011 se han aplicado unos recortes presupuestarios de 1500 millones de euros al sistema público cuyo resultado está siendo una degradación continuada que se plasma por ejemplo en que Catalunya es la comunidad autónoma que más pacientes tiene  actualmente en listas de espera

    Esta degradación y pérdida de calidad del sistema público ha servido de excusa para aumentar el negocio de la sanidad privada. Se han hecho externalizaciones de servicios sanitarios a entidades privadas con ánimo de lucro y miles de pacientes derivados a centros que hacen de la salud un gran negocio pagando el sistema público, es decir con la recaudación de nuestros impuestos.

     Los discursos sostenidos y mantenidos desde hace años por parte de altos cargos responsables de la sanidad pública catalana  -que curiosamente   muchos provienen del sector privado- e interesados en que la gestión de la sanidad pública se haga a partir de fórmulas de derecho privado argumentando la supuesta ineficacia del servicio público. Pues bien, recientemente el Conseller de Salud, Antoni Comín, se ha  visto obligado a desmentir públicamente esta falacia y a  reconocer que la actividad sanitaria pública es más económica y con mejores resultados de calidad. Asimismo los numerosos casos de corrupción  que han salido a la luz pública provienen del sector consorcial y de las grandes corporaciones privadas.

    Por tanto,  nos reafirmamos en nuestra posición en defensa del carácter nítidamente público del sistema y no el “mitificado público-privado” en uso y abuso en la actualidad, porque cuando hablamos de sanidad pública estamos hablando de accesibilidad universal, que tiene una función y vocación de servicio al bien común, que responde a unos valores democráticos y que busca el máximo beneficio social.

    NO A LA DESCAPITALIZACIÓN Y PRIVATIZACION DE LA SANIDAD PÚBLICA


  5. Somos hijas del 15M

    junio 21, 2016 by iaioflautas

    @iaioflautas Somos hijas del 15M

    Han pasado 5 años desde que ocupamos las plazas y nos volvemos a reencontrar desde la alegría, el mestizaje de un nombre – el de iaioflautas-, y la determinación de hacer posible que nuestras hijas y nietas tengan una vida digna..

    Los motivos que nos llevaron a salir a la calle siguen en pie: estamos viviendo la crisis más grande del capitalismo y nos la quieren hacer pagar a nosotras. Junto a la crisis aprovechan para recortar nuestras libertades, intentan convencernos de que los nuestros derechos -humanos, sociales, económicos, políticos, son privilegios que se pueden negociar, que unas personas son más merecedoras de disfrutarlos que otras, que la solidaridad es cara y que no podemos permitírnosla. No reconocemos esta Europa criminal que elude el deber de acogida a las personas refugiadas -ya sea por causas políticas o económicas-, que las trata como animales, que nos impone su racismo institucional

    Frente a esta visión mercantilizadora y perversa nos revelamos. Y sonreímos porque sabemos que el Régimen del 78 está más en crisis que nunca y somos cada vez más las que luchamos por lo nuevo: la revolución democrática y los procesos constituyentes desde abajo.

    Las iaioflautas trabajamos desde el asamblearismo, construyendo espacios horizontales y sin representantes, ya que la representación es un invento del 1% y nosotras somos el 99%. En temas electorales queremos instituciones y personas que estén en ellas para defender una vida digna para las personas, pero somos un colectivo apartidista. Nuestra lucha trasciende a cualquier partido y hemos elegido trabajar desde la sociedad civil. Somos de todas y no somos de ninguna.

    ¡Quisieron jubilarnos, pero seguimos luchando desde la desobediencia civil y las travesuras como herramienta de cambio!

    Luchamos por:

    1. Una sociedad que ponga a las personas en el centro. Esto implica el rechazo absoluto de la deudocracia que nos quieren imponer. Ni un euro más para rescatar los bancos. Rescatemos personas, no bancos.

    2. Defendemos la educación, la cultura, la sanidad, los servicios públicos. Creemos en el cooperativismo y la propiedad común

    3. No a la precariedad. Retirada de la reforma laboral.

    4. Jubilación a los 60 años y partidas en los presupuestos generales para asegurar la viabilidad de las pensiones públicas para las generaciones futuras.

    .

    5 . Derecho a la vivienda y al alquiler social. No a los desahucios.

    6 . Renta Básica Universal para que todas las personas puedan tener una vida digna.

    7 . Democracia Real Ya, derechos y libertades civiles, políticas y reproductivas. Amnistía y libertad de todas las presas políticas y sociales.

    8 . Entendemos la democracia como el gobierno del 99%. Es tiempo de repúblicas del 99%.

    9 . Basta de corrupción en la política, en el sector empresarial, en la cultural, en la sociedad……

    10 . Recuperemos la memoria histórica, ya que quién pierde la memoria tiende a repetir los mismos errores.

    11. Dejemos a las generaciones futuras un planeta habitable y acogedor.

    12. Basta de hacer negocio con las armas que generan guerras, muerte y miseria. También las guerras económicas que generan empobrecimiento de los pueblos y movimientos migratorios de consecuencias humanitarias para las personas refugiadas y migrantes.

    13 . Libertad y democratización del conocimiento (redes sociales abiertas y democráticas)

    14. Luchamos por una sociedad donde las personas tengan igualdad de oportunidades y puedan desarrollarse plena y libremente en su diversidad cultural, étnica, sexual, de género…. Condenamos la violencia patriarcal contra las mujeres y abogamos por una sociedad en la que sean protagonistas y sujetos activos ¡Porque la revolución será feminista o no será!

    QUEREMOS CONSTRUIR UNA COMUNIDAD DE IAIOFLAUTAS EN CATALUNYA Y ESPAÑA PARA

    SER MÁS ÚTIL EN ESTE NUEVO CICLO DE MOVILIZACIONES Y APRENDER UNAS RÉPLICAS DE

    OTRAS.

    Nuestras hijas tendrán libertad, democracia y vida digna.


  6. Som filles del 15M

    junio 21, 2016 by iaioflautas

    @iaioflautas Som filles del 15M

    Han passat 5 anys des que varem ocupar les places i ens tornem a retrobar des de la alegria, el mestissatge d’un nom – el de iaioflautas-, i la determinació de fer possible que les nostres filles i nétes tinguin una vida digna.

    Els motius que ens van portar a sortir al carrer segueixen en peu: estem vivint la crisi més gran del capitalisme i ens la volen fer pagar a nosaltres. Al costat de la crisi aprofiten per retallar les nostres llibertats, intenten convèncer-nos que els nostres drets humans, socials, econòmics, polítics són privilegis que es poden negociar, que unes persones són més mereixedores de gaudir que d’altres, que la solidaritat és cara i que no ens la podem permetre. No reconeixem aquesta Europa criminal que eludeix el deure d’acollida a les persones refugiades, ja sigui per causes polítiques o econòmiques, que les tracta com animals, que ens imposa el seu racisme institucional.

    Davant d’aquesta visió mercantilitzadora i perversa ens revelem. I fem un somriure perquè sabem que el règim del 78 està més en crisi que mai i som cada vegada més les que lluitem pel nou: la revolució democràtica i els processos constituents des de baix.

    Les iaioflautas treballem des de l’assemblearisme, construint espais horitzontals i sense representants, ja que la representació és un invent de l’1% i nosaltres som el 99%. En temes electorals volem institucions i persones que estiguin en elles per defensar una vida digna per a les persones, però som un col·lectiu apartidista. La nostra lluita transcendeix qualsevol partit i hem triat treballar des de la societat civil. Som de totes i no som de cap.

    ¡Van voler jubilar-nos, però seguim lluitant des de la desobediència civil i les entremaliadures com a eina de canvi!

    Lluitem per:

    1. Una societat que posi a les persones al centre. Això implica el rebuig absolut de la deutecràcia que ens volen imposar. Ni un euro més per rescatar els bancs. Rescatem persones, no bancs.

    2. Defensem l’educació, la cultura, la sanitat, els serveis públics. Creiem en el cooperativisme i la propietat comuna.

    3. No a la precarietat. Retirada de la reforma laboral.

    4. Jubilació als 60 anys i partides en els pressupostos generals per assegurar la viabilitat de les pensions públiques per a les generacions futures.

    5. Dret a l’habitatge i al lloguer social. No als desnonaments.

    6. Renda Bàsica Universal perquè totes les persones puguin tenir una vida digna.

    7. Democràcia Real Ja, drets i llibertats civils, polítiques i reproductives. Amnistia i llibertat de totes les preses polítiques i socials.

    8. Entenem la democràcia com el govern del 99%. És temps de repúbliques del 99%.

    9. Prou de corrupció en la política, en el sector empresarial, en la cultural, i la societat ……

    10. Recuperem la memòria històrica, ja que qui perd la memòria tendeix a repetir els mateixos errors.

    11. Deixem a les generacions futures un planeta habitable i acollidor.

    12. Prou ​​de fer negoci amb les armes que generen guerres, mort i misèria. També les guerres econòmiques que generen empobriment dels pobles i moviments migratoris de conseqüències humanitàries per a les persones refugiades i migrants

    13. Llibertat i democratització del coneixement (xarxes socials obertes i democràtiques)

    14. Lluitem per una societat on les persones tinguin igualtat d’oportunitats i puguin desenvolupar-se plenament i lliurement en la seva diversitat cultural, ètnica, sexual, de gènere …. Condemnem la violència patriarcal contra les dones i advoquem per una societat en la qual siguin protagonistes i subjectes actius Perquè la revolució serà feminista o no serà!

    VOLEM CONSTRUIR UNA COMUNITAT DE iaioflautes A CATALUNYA I ESPANYA PER SER MÉS ÚTIL EN AQUEST NOU CICLE DE MOBILITZACIONS I APRENDRE UNES RÈPLIQUES DE ALTRES.

    Les nostres filles tindran llibertat, democràcia i vida digna.


  7. El 15J exigim #ReferendumRealJa i que els pobles decidim

    junio 8, 2014 by iaioflautas

    El diumenge 15 de juny sortim al carrer per exigir un #ReferendumRealJA, una convocatòria a la qual hem convocat a un ampli espectre de col·lectius. Som els pobles que decidim el nostre futur i la nostra forma de govern, no la casta aristocràtica, ni l’oligarquia.

    Per això, ens trobarem a plaça Catalunya (Barcelona), espai de confluència i creació de poder popular el 15 Juny a les 11h. No oblideu la gorra, armilla i agua, que fa molta calor.

    Aquí tens l’event de facebook per convidar amics i amigues i moure-ho https://www.facebook.com/events/789992837697986/

    Estigueu atentes! Durant la setmana tenim preparades algunes sorpreses.

    No permetrem que ells decideixin per nosaltres, som la República del 99%
    Per un #ReferendumRealJA
    Els pobles decidim!

    ReferendumRealJa

    La mobilització popular d’aquests anys exigint democràcia real i dret a l’existència de les persones davant unes institucions que han posat per davant els interessos de les oligaquies i els bancs, ha posat en crisi el règim de la Transició.

    És en aquest context, el d’un moviment de les elits per refermar el seu poder i el seu projecte, que es produeix l’abdicació i recanvi a la Corona que tindrà lloc el proper 18 de juny. En vindran més: canvis limitats i pactats de reforma política per combatre la possibilitat ben real d’una ruptura democràtica i l’apertura d’un procés constituent protagonitzats pel 99%.

    Es tracta d’un moviment des de dalt, de blindatge oligàquic i de negar-nos als ciutadans i ciutadanes ser protagonistes de les nostres vides i als pobles el seu dret a decidir el seu futur. Davant els pactes des de dalt, volem decidir, volem democràcia.

    Exigim la realització d’un referèndum que permeti al conjunt dels ciutadans i ciutadanes escollir el cap d’estat (un dret que avui no existeix) i quin model d’estat volen tenir (monarquia o República).

    Ens sumem a totes les iniciatives que s’estan organitzant en aques sentit. I convoquem a una Festa per la Democràcia el 15 de juny a les 11:00 a Pl. Catalunya i a totes les places d’atres municipis que es vulguin afegir.

    Fem una crida a votar a www.referendumrealya.com a les urnes habilitades o a través d’internet, a sortir al carrer el propi dia 19J en què Felip VI serà coronat, així com per exigir procés constituent el dia 21J i el 22J per exigir que el Poble Català decideix; cap pacte cap rei.

    Davant reformes lampedusianes, ruptura democràtica
    Som el 99% i volem decidir
    El 15J fem democràcia

    —————————————————————————————————–
    El 15J, exigimos #ReferendumRealJa y que los pueblos decidamos

    La movilización popular de estos años exigiendo democracia real y derecho a la existencia de las personas ante unas instituciones que han puesto por delante los intereses de las oligaquies y los bancos, ha puesto en crisis el régimen de la Transición.

    Es en este contexto, el de un movimiento de las élites para afianzar su poder y su proyecto, que se produce la abdicación y recambio a la Corona que tendrá lugar el próximo 18 de junio. Vendrán más: cambios limitados y pactados de reforma política para combatir la posibilidad muy real de una ruptura democrática y la apertura de un proceso constituyente protagonizadospor el 99%.

    Se trata de un movimiento desde arriba, de blindaje oligàquico y de negar a los ciudadanos ser protagonistas de nuestras vidas y a los pueblos su derecho a decidir su futuro. Ante los pactos desde arriba, queremos decidir, queremos democracia.

    Exigimos la realización de un referéndum que permita al conjunto de los ciudadanos escoger el jefe de estado (un derecho que hoy no existe) y qué modelo de estado quieren tener (monarquía o República).

    Nos sumamos a todas las iniciativas que se están organizando en esta sentido. Y convocamos a una Fiesta por la Democracia el 15 de junio a las 11:00 en Pl. Catalunya y a todas las plazas de otros municipios que se quieran añadir.

    Hacemos un llamamiento a a votar en www.referendumrealya.com en las urnas habilitadas o a través de internet, a salir a la calle el mismo día 19J en que Felip VI será coronado, así como para exigir proceso constituyente el día 21J y el 22J para exigir que el Pueblo Catalán decide; ningún pacto, ningún rey.

    Ante una reforma lampedusiana, ruptura democrática
    Somos el 99% y queremos decidir
    El 15J hagamos democracia


  8. Per una banca pública, ètica i social. Perquè l’hem pagada i és nostra, l’ocupem #CXpública

    abril 25, 2014 by iaioflautas

    Avui 25 d’abril ocupem les oficines centrals de Catalunya Caixa, a Pl. Antonio Maura 6, perquè és nostra, l’hem pagat amb els diners de tots i totes, i cal que la posem al servei de totes i tots. No se la poden malvendre. Cal posar-la al servei de totes i tots.

    La nostra primera acció va consistir en denunciar els rescats bancaris com a socialització de pèrdues, convertides en deute públic,la gran coartada per les polítiques d’austeritat i la fi de drets socials bàsics. Demanàvem la garantia del dret a l’habitatge (aturant els desnonaments i amb lloguer social dels parc d’habitatges buits en mans de les entitats financeres) i assenyalàvem la necessitat de reorientar l’economia cap a cobrir els drets i les necessitats de les persones.

    Avui aquestes reivindicacions són més vives que mai i no podem permetre que segueixin engreixant la riquesa i el poder de la gran banca a costa de la vida del 99%. Per això subscribim la campanya per una banca pública, ètica i social, en què s’inscriu l’acció d’avui.

    Posem fi al saqueig del que és de totes! Al 99% el que és del 99%!
    Banca pública, ètica i social. Fem-la nostra.


    MANIFEST PER UNA BANCA PÚBLICA, ÈTICA I SOCIAL

    Una de les manifestacions més visibles de la privatització i desmantellament de l’Estat social és el repartiment del botí de les caixes d’estalvi entre els principals bancs privats: BBVA, Santander, la Caixa i Sabadell.

    Els bancs nacionalitzats (Bankia, CatalunyaCaixa i Novacaixagalicia), als que s’ha injectat milions d’euros de fons públics, pertanyen legítimament a la ciutadania. Encara som a temps d’impedir que siguin regalats a entitats privades i de reclamar que les seves infraestructures constitueixin l’embrió d’una banca pública.

    Enfront de la banca privada especuladora proposem la creació d’una banca pública, ètica i amb control social.

    Exigim recuperar les caixes reprivatitzades i nacionalitzades i els actius de Sareb per posar-los al servei de la societat.

    ● Per preservar els diners públics utilitzats.
    ● Per crear un parc d’habitatges públics.
    ● Com a eina per a superar la crisi actual tornant el flux de crèdit i per a impulsar un altre model productiu amb criteris ètics i sostenibles.
    ● Com a contrapès al poder de la banca privada.
    ● Com a impulsora d’unes finances transparents, ètiques i amb control democràtic i social i com a part d’una estratègia per recuperar la sobirania econòmica.

    En suma, per convertir els serveis financers en un servei públic.

    http://bancapublica.org

    logo_banca_publica

    Por una banca pública, ética y social . Porque lo hemos pagado y es nuestra, la ocupamos #CXpública

    Hoy 25 de abril  ocupamos las oficinas centrales de Catalunya Caixa, en Pl. Antonio Maura 6,  porque es nuestra, la hemos pagado con el dinero de todos y todos,  y es necesario que la pongamos al servicio de todas y todos. No la pueden malvender. Hay que ponerla al servicio de todas y todos.

    Nuestra primera acción consistió en denunciar los rescates bancarios como socialización de pérdidas, convertidas en deuda pública, la gran coartada por las políticas de austeridad y el fin de los derechos sociales básicos. Pedíamos la garantía del derecho a la vivienda (deteniendo los desahucios y con alquiler social de los parque de viviendas vacías en manos de las entidades financieras) y señalábamos la necesidad de reorientar la economía hacia cubrir los derechos y las necesidades de las personas.

    Hoy estas reivindicaciones están  más vivas que nunca y no podemos permitir que sigan incrementando la riqueza y el poder de la gran banca a costa de la vida del 99 %. Por eso suscribimos la campaña por una banca pública, ética y social, e lal que se inscribe la acción de hoy.

    Pongamos fin al saqueo de lo que es de todos! Al 99% lo que es del 99%!
    Banca pública, ética y social. Hagámosla nuestra!

    MANIFIESTO POR UNA BANCA PÚBLICA , ÉTICA Y SOCIAL

    Una de las manifestaciones más visibles de la privatización y desmantelamiento del Estado social es el reparto del botín de las cajas de ahorro entre los principales bancos privados: BBVA, Santander, la Caixa y Sabadell.

    Los bancos nacionalizados ( Bankia, CatalunyaCaixa y Novacaixagalicia), a los que se ha inyectado millones de euros de fondos público , pertenecen legítimamente a la ciudadanía. Aún estamos a tiempo de impedir que sean regalados a entidades privadas y de reclamar que sus infraestructuras constituyan el embrión de una banca pública.

    Frente a la banca privada especuladora proponemos la creación de una banca pública , ética y con control social.

    Exigimos recuperar las cajas reprivatitzades y nacionalizadas y los activos de Sareb para ponerlos al servicio de la sociedad.

    ● Para preservar el dinero público utilizado.
    ● Para crear un parque de viviendas públicas.
    ● Como herramienta para superar la crisis actual volviendo el flujo de crédito y para impulsar otro modelo productivo con criterios éticos y sostenibles.
    ● Como contrapeso al poder de la banca privada.
    ● Como impulsora de unas finanzas transparentes, éticas y con control democrático y social y como parte de una estrategia para recuperar la soberanía económica.

    En suma , para convertir los servicios financieros en un servicio público.

    http://bancapublica.org

    cxpublica3CXpublica6CXpublica5


  9. Ocupem ENDESA per denunciar la pobresa energètica. Per una vida digna #dretsenergètics pel 99%

    marzo 28, 2014 by iaioflautas

    Avui 28 de març, ocupem les oficines de FECSA-ENDESA a  Avinguda Vilanova 12-14 (Barcelona) per posar sobre la taula que es nega el dret a l’existència sistemàticament a milers i milers de persones. Per això ens sumem a l’Aliança contra la pobresa energètica i adjuntem el comunicat que hem fet.

     D’una banda, atur massiu i precarietat, de l’altra augment del preu de serveis bàsics per a la vida com aigua, llum, gas i transport. Enmig, empreses oligopòliques amb uns mercats captius que exprimeixen per fer beneficis escandalosos i polítics que passen dels governs als consells d’administració d’aquestes empreses amb sous milionaris.

    Prou precarització de la vida.  Prou aixafament del 99% per part de l’1%. Dret a l’existència! Prou portes giratòries!. Que dimiteixin els governs!

    Contra la pobresa energètica,  per una vida digna  #drets enegètics pel 99%

    ENDESA2

    ————————————————————————————————————————————————–

    Denunciem que continuen els talls d’aigua, llum i gas

    Menys burles i més solucions: Ningú sense beure, rentar-se, escalfar-se i veure a la nit

     A Catalunya estem vivim una greu situació. 2,2 milions de persones en estat de pobresa, gairebé un terç de la població, dels quals 300.000 són nens i nenes. A més a més, 600.000 persones es troben en una situació de pobresa absoluta. El resultat és que moltes famílies no poden tenir accés a una necessitat vital com és un habitatge digne, però tampoc a  l’aigua, el gas i la llum. Els bens energètics són essencials per escalfar-nos, per poder menjar calent, veure’ns a la nit o apaivagar la set o rentar-nos, és a dir, per a poder sobreviure.

     Fa quatre setmanes ja vam denunciar que la única acció de govern realitzada a través d‘un vergonyant Decret llei sobre el Codi de Consum ha tingut un resultat nefast. Un Decret que fa una definició de família vulnerable que n’exclou a la majoria de les afectades per l’actual pobresa, i un procés d’acreditació altament confús i inoperatiu. Per acabar de d’adobar-ho el text del decret literalment diu «el consumidor té dret a satisfer el deute pendent de manera integrada i fraccionada entre els mesos d’abril a octubre següents». A més considera inexplicablement que les famílies vulnerables a l’estiu tindran capacitat de pagar el doble, els rebuts aplaçats més els que pertoquin. El resultat només si han pogut acollir poques desenes de famílies i en cap cas s’ha solucionat el problema.

     Els exemples són esfereïdors, Fran i Maria un matrimoni de Sant Adrià del Besós manifesta, “tenemos 3 menores a nuestro cargo, entre los dos tenemos unos ingresos de 427 €. Estamos negociando el fraccionamiento de la deuda del gas con la Asistenta Social del Ayuntamiento, pero como vamos a poder pagarla en esta situación si se nos van acumulando?”. D’altra banda, José, veí de Mollet ens diu: “Soy un hombre que tiene mujer y una hija con diabetes tipo1 por no poder pagar el gas natural estamos pasando el invierno sin calefaccion y sin agua caliente”.

     De cap manera podem admetre la justificació de no poder evitar els tall perquè el govern no té pressupost quan a Catalunya les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Endesa), el gas (Gas Natural Fenosa) i l’aigua (Agbar), van obtenir respectivament 2.771 M€, 1.657 M€ i 432,9 M€ de benefici el 2012. A costa de pujar la tarifa elèctrica un 83% des de 2003 i la d’aigua un 65% des de 2008, a la vegada que tallaven l’electricitat a 1,4 milions de persones a l’estat a Espanyol així com s’han produït 300.000 talls d’aigua. No es pot dir que no hi ha diners quan la Generalitat ha ingressat 300 M€ del cànon concessional d’Aigües Ter Llobregat per fer polítiques d’aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona en fixa un de 20 M€ i ens en fa pagar un altre de 5 M€ per accedir, inacceptablement, al coneixement d’Agbar o l’Ajuntament de Girona es gasta 1 M€ del seu cànon en comprar obres d’art, per citar només alguns exemples. Això sí, hem de reconèixer també que alguns Ajuntaments multipliquen els seus ajuts per apaivagar aquesta lamentable situació.

     La Ciutadania se sent burlada i per aquest motiu ens adrecem al Síndic de Greuges de nou per a presentar una queixa, per l’abús de poder de les grans companyies i les insuficients mesures acordades pel govern amb una petita mostra de casos concrets dels múltiples existents. En aquesta nova queixa demostrem com aquest Decret no ha donat solució als greus problemes de les famílies més desfavorides i, a fi de bé, sol·licitem al Síndic de Greuges que alerti al Govern de la Generalitat de Catalunya del seu deure de governar per a tots els catalans i catalanes sense distinció i de l’abús que cometen les companyies d’abastaments bàsics.

     Fa un mes vam demanar al Govern convocar la Taula per la Pobresa per tal d’establir mesures efectives i d’urgència per combatre la pobresa energètica. No només no ens han respost sinó que a més han vetat la participació de la societat civil al Ple del Parlament sobre pobresa dels pròxims 13 i 14 de març. Queda clar que aquest Govern està més preocupat per la classe extractiva catalana que no pas pel terç de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i l’exclusió social. Davant aquesta passivitat presentem una moció que farem arribar avui mateix als municipis de Catalunya. En la mateixa sol·licitem acords dels plens per garantir una protecció real a les persones que no poden pagar els rebuts i necessiten aigua, llum i gas per viure

    ·      El dret a mantenir unes condicions de vida digna de climatització i disponibilitat dels mínims d’aigua potable

    ·      La condonació dels deutes

    ·      Que els costos de les bonificacions vagin a càrrec de les distribuïdores,

    ·      Que com a principi de precaució no es produeixi cap tall sense poder demostrar que a la llar hi ha prou capacitat econòmica per fer front al rebut bàsic.

    ·      Instem l’administració competent a l’elaboració d’una auditoria per identificar els costos reals, amb l’objectiu d’eliminar despeses innecessàries per a la prestació d’un servei públic bàsic amb l’objectiu de no carregar el cost sobre la ciutadania.

    ·      I, finalment, sol·licitem transparència amb la publicació de la informació sobre nombre de talls produïts, de famílies que reben bonificacions relacionades amb la pobresa energètica i d’altres dades importants. Totes  aquestes dades hauran de ser trameses al IDESCAT per a poder-ne fer el seguiment adequat.

    Per concloure, l’Aliança contra la Pobresa Energètica anuncia que mentre no es duguin terme propostes reals per combatre la pobresa energètica seguirà mobilitzant la ciutadania per denunciar aquesta absurda, injusta e inhumana situació d’atemptat als Drets Humans més fonamentals.

    Aliança contra la pobresa energètica

    Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
    Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya
    Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
    Front Cívic de Catalunya
    Iaioflautas
    Marea Pensionistes
    Plataforma Afectats per la Hipoteca de Catalunya
    Plataforma Aigua és Vida
    Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
    Unió de Consumidors de Catalunya
    Xarxa per la Sobirania Energètica
     

     Contactes:

    Maria Campuzano 608092226

    Eloi Badia 649860307

    Quim Pérez 647915639

    ENDESA                    més fotos: @fotomovimiento

     


  10. Ocupem l’Autoritat del Transport Metropolità Barcelona #stoppujadestransport21F

    febrero 21, 2014 by iaioflautas

    Bg_kgowIUAAp3En

    Bg_qSXxIUAEUv7T

    Avui 21 de Febrer de 2014 les iaioflautas ocupem l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)a C/ Muntaner, 315-321 de Barcelona, sumant-nos a les reivindicacions de la Plataforma Stop Pujades Transport. Ens afegim i animem a sumar-se a la ciutadania de Barcelona a totes les accions que es realitzen cada dimecres, així com a les accions programades pel dilluns 24 de Febrer. Demanem que es retirin les pujades de les tarifes d’aquest 2014.

    I denunciem el govern municipal que s’afegeix als governs català i espanyol a aquesta gestió de la crisi en contra del 99%. Ens volen aturats, precaris i pobres, i en pugen els serveis com la electricitat, ens dificulten la mobilitat amb preus prohibitius pel transport públic. Mostren que no s’aturaran si no els aturem. Han decidit que la majoria dels ciutadans hem de pagar amb les nostres vides per mantenir els seus beneficis. I diem prou. Volem que dimiteixin els governs, començant per Trias a Barcelona. Sortir de la crisi és garantir una vida digna a les persones, és garantir el dret a l’existència. Sense aquest, no hi ha una democràcia real, només una oligarquia en què l’1% sotmet el 99%.

    #stoppujadestransport21F

    STOPPUJADESTRANSPORTlogo