RSS Feed

Entrevista a Celestino Sánchez (@celescolorado) a @nervi_cat: “República catalana del 99%”

31/05/2013 by iaioflautas

 

Publicat el 29/05/2013 per a Nervi

Celestino Sánchez. Foto: Marcel·lí Sàez

Celestino Sánchez, activista dels @ Iaioflautas, els Indignats de la tercera edat. Es defineix com a fill del moviment del 15M. Qui diu que amb l’edat, la gent es torna més conservadora políticament parlant? Els @ Iaioflautas representen –tal com subscriuen en la seva web- “la generació que va lluitar per una vida millor per als seus fills i filles i aconseguir una societat de benestar, que després han vist dilapidar”. Ara, continuen al capdavant de la lluita davant un futur incert per als seus fills, néts i nétes.

Els seus mètodes d’acció són molt visibles mitjançant l’ocupació d’institucions com la Borsa de Barcelona, departaments governamentals, centres sanitaris, entitats bancàries, seus d’empreses com Telefónica, etc. L’efecte sorpresa és clau en cada acció, com també l’ús de les xarxes socials. Només alguns iaioflautes saben el destí final de cada acció. De ben segur, és una forma per despistar “l’enemic”.

– Quan i com van néixer els @ Iaioflautas?

A la plaça Catalunya de Barcelona el 15 de maig de 2011. Vaig tenir una sensació molt agradable al trobar-me amb gent que coneixia de tota la vida i joves de 30 a 35 anys amb els mateixos ideals. El grau de coincidència entre tots era gran, però la dificultat era com encaixar, a la nostra edat, amb allò que la gent jove feia (acampades, assemblees de quatre a cinc hores, quedar-se a dormir a la intempèrie, etc.). I vam decidir vehicular les nostres reivindicacions mitjançant accions de desobediència civil pacífica, generant al mateix temps un imaginari col·lectiu. Ningú va dissenyar res, sinó que davant els problemes que ens anàvem trobant (temes d’habitatge, de bancs, …) anàvem gestant una resposta. La nostra primera acció ens la van proposar els joves. Va ser l’intent d’ocupació d’un banc. Va ser fallit perquè es va anunciar per Twitter i, quan vam arribar a l’entitat bancària, la policia ja hi era per impedir l’ocupació. I, a partir d’aquest moment, vam decidir muntar nosaltres mateixos les accions emprant els nostres mètodes, tot recordant vells temps.

– L’ocupació d’un autobús, va representar el vostre salt qualitatiu?

Sí, a través de les xarxes socials i l’ajuda de la gent jove, es va crear el hashtag a Twitter # revoluciónbus. A cada parada del trajecte ens esperaven de manera espontània membres del 15M i periodistes. Va tenir molt impacte dins i fora d’Internet. Es va convertir en el punt d’inflexió per donar-nos a conèixer en els mitjans de comunicació convencionals. Els periodistes et troben a través de les xarxes socials i es fan ressò de les accions que generen gran difusió a Internet.

– ¿Per què l’elecció de l’etiqueta subversiva “Iaioflautas” per autodefinir-vos?

El nom no és estudiat, sinó que va sorgir de forma natural mentre estàvem menjant. Va sortir a la conversa la polèmica declaració de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, desqualificant la gent del 15M amb l’adjectiu “perroflautas”. Va ser en aquell instant, quan algú se li va acudir dir-nos “Iaioflautas” com a resposta a l’insult. ¡Mira per on, aquesta paraula ens agrada!, -Vam dir la resta. Més endavant, una iaioflauta es va presentar a una concentració amb una armilla groc que ella mateixa amb un retolador havia personalitzat escrivint la paraula “Iaioflautas”. Es van començar a marcar a mà armilles grogues amb l’estampa del logo, i després amb el temps la cosa s’ha anat professionalitzant.

– Sou una organització?

No. Ni som un col·lectiu, ni un moviment, ni uns “nodes”-com li agrada definir-se el 15M-. Tan sols, som “rèpliques”. Preferim utilitzar aquest concepte, perquè les nostres accions es convoquen espontàniament i s’expandeixen. La cosa es va construint sobre la marxa, sobre les necessitats … Vam començar sent 17 persones (entre grans i joves) i ara mateix a la nostra base de dades ja arribem a la xifra de 700 a Catalunya i 1.500 a Espanya. El denominador comú entre les rèpliques dels @ Iaioflautas, aparegudes en diferents punts de l’Estat, és lluitar perquè la gent jove no visqui pitjor.

– Hi ha càrrega ideològica en el llenguatge? Reinventeu les paraules?

Som reticents a utilitzar la paraula organització. Es troba desprestigiada i s’ha emprat per fastiguejar. Els models que emprem són diferents, per exemple, als dels sindicats (jeràrquics i verticals). Hem canviat de paradigma: aquí no es tracta de dirigir, sinó de convèncer. Apareixeran noves formes de relacionar-nos per transformar les coses. Per què l’única forma possible per fer-ho ha de ser a través dels partits polítics? El concepte de política s’ha deformat. Per això treballem perquè la política torni al seu origen.

– Un parèntesi sobre el significat i l’ús de les paraules, ¿per què creu que a diferència de França, aquí hem deixat d’utilitzar el terme comunista per donar pas als eufemismes? Per exemple, des dels moviments socials es prefereix l’opció “anticapitalista” i des dels partits tradicionals “esquerra plural”.

Per l’herència impregnada en l’imaginari col·lectiu. En un context de capitalisme brutal, cal replantejar-se de nou les coses.

– Els @ Iaioflautas esteu identificats amb les noves generacions que han sortit al carrer, com per exemple, els joves del 15M, compartiu ideari? Esteu coordinats?

Naturalment, estem dins del marc del 15M. Però no es tracta de coordinar res, sinó de relacionar-nos i aprendre els uns dels altres. Aportar les nostres experiències durant la clandestinitat contra el feixisme. Tots ens estem impregnant dels coneixements i experiències mútues (PAH, Indignats, …). El que li va bé a una gent, per què no aplicar-ho nosaltres? La confiança en la gent és clau.

– Quin és el perfil dels activistes que integren @ Iaioflautas?

@ Iaioflautas és plural i divers com la vida mateixa. “Como en botica hay de todo”. És la societat de veritat, en petit: dones, homes, activistes de llarg recorregut, sindicalistes, apolítics, electors de partits tradicionals, anarquistes, comunistes, socialistes, etc. Vam començar sent gent que havíem tingut un major compromís amb l’activisme, però això ha anat canviant. Més aviat la majoria de la gent que s’ha sumat als @ Iaioflautas, durant la seva vida, no s’havia significat (sense militància i compromís escàs o inexistent). En definitiva, i és el més important, ens hem unit per solucionar els problemes. Tots convivim i ens adonem que les retallades afecten a tots per igual (a les nostres famílies, veïns, amics, fills, néts, …). Per sobre de les nostres conviccions personals ens uneixen els mateixos problemes reals. Hem d’entendre’s encara que pensem diferent.

– A què respon l’estigmatització i criminalització, per part de les nostres autoritats, dels ciutadans que ocupen pacíficament les places per fer sentir el malestar social? Aquestes pràctiques polítiques i policials li recorden temps passats?

La detenció preventiva de l’època franquista, torna a utilitzar-se de nou. Quan s’apropa una data important, com una vaga general o una acció convocada pels Indignats, la policia deté activistes per intimidar i desactivar les mobilitzacions. La policia escalfa a la gent que protesta al carrer. No cal criminalitzar tot el cos de policia, però sí denunciar les ordres donades pels seus comandaments i responsables polítics. Els @ Iaioflautas participem en algunes accions com a servei d’ordre. Dit, d’una altra manera, fem de mediadors amb la policia.

– En la vostra lluita diària, parleu de trencar amb l’obediència deguda. Com es fa?

Molt senzill. El concepte de desobediència existeix precisament per negar-se a complir ordres o lleis injustes i il·legítimes. Hem de trencar amb l’obediència deguda, negant-nos a fer coses immorals. Per exemple, en matèria de desnonaments, és important la decisió d’uns manyans madrilenys que s’han plantat davant les ordres de facilitar amb la seva tasca el desnonament de moltes famílies. El mateix amb els bombers o alguns jutges més receptius que fan complir la sentència europea. Doncs, és “de jutjat de guàrdia” deixar famílies senceres al carrer. Hem d’acabar amb el poder omnipotent dels bancs. Ningú s’atreveix amb ells.

– També denuncieu l’especulació dels bancs i de com els governs han convertit aquest deute privat en públic, justificant així les retallades, l’ensorrament de l’Estat del Benestar i la privatització dels serveis públics. Davant d’aquesta situació, el vostre lema és clar: “Rescat per a la ciutadania i no per als bancs”. En què es concreta?

Es tracta d’un programa econòmic al servei de les persones. I això no es fa des d’un despatx amb un grup de savis reunit. Savis, per cert, que no saben res. Avui en dia, és ben conegut que els polítics fan programes econòmics per a d’altres (per satisfer els interessos de la banca). Això s’entén pel fet que aquests mateixos bancs han condonat o perdonat el deute als partits polítics. En canvi, el pla de rescat ciutadà que proposem posa l’accent en la gent perquè pugui viure dignament i planteja solucions amb sentit comú. En aquest sentit, el treball de la PAH és tot un referent de propostes concretes i aplicables.

– Per concloure, vostè defensa una “República catalana del 99%”. En què consisteix el procés constituent del 99%?

Nosaltres reconeixem que no som el 99%. És un concepte publicitari. Però, és veritat que la majoria de la gent viu del seu sou. Hem de treballar per aconseguir una força suficient (majories àmplies entorn d’un 70-80-90 per cent de la població) per construir entre tots una legalitat diferent, nova. A més, hem de tenir la capacitat de trobar solucions o respostes concretes davant els problemes actuals, com ara replantejar les formes de treball i proposar alternatives factibles (Renda Bàsica, economia social i cooperativisme, etc.). La unitat de l’esquerra és necessària però no suficient. No podem ser derrotistes, la força ciutadana no l’atura ningú. La democràcia la fem entre tots i de ben segur el futur serà diferent. Si Espanya ens vol seguir, perfecte. Però, no els esperarem. Catalunya ha de fer el seu camí.


No hay comentarios »

No comments yet.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *