RSS Feed
  1. Ocupación, desobediencia o resistencia: entrevista a la Sexta sobre la #LeyMordaza

    mayo 20, 2016 by iaioflautas

    LaSexta entrevistó a nuestro compa Celes sobre desobediencia civil y la ley mordaza. Si pincháis en la imagen podéis ver el vídeo:

     

    la_sexta


  2. #TrenquemAmbLaCaixa

    abril 1, 2016 by iaioflautas

    Després de les privatitzacions fetes en l’educació, la sanitat, el patrimoni, l’aigua…, ara li ha arribat el torn del transport públic. Avui estem aquí per denunciar la privatització que s’ha planejat des del Govern de la Generalitat per atorgar la T-Mobilitat, és a dir la gestió de tot el transport públic de Catalunya, a un grup d’empreses liderat per Caixabank.

    En els propers mesos es començarà a implantar la T-Mobilitat, la qual cosa implicarà noves targetes de transport, noves màquines, noves tarifes i zones, més publicitat i més despesa. I tot a canvi del pagament d’un seguit de comissions a l’empresa que s’ha adjudicat el concurs: comissions per venda de bitllets, per la creació de les oficines d’atenció al client i de gestió de la informació, per la publicitat…. i també una comissió de 2 cèntims per cada validació en qualsevol transport (es fan 900 milions de validacions a l’any). A banda de que, l’empresa adjudicatària, liderada per Caixabank, quedarà coberta en el supòsit d’una baixada de demanda que reduïes aquestes comissions esperades, que s’han calculat en uns 25 milions d’euros l’any, durant 15 anys.

    També volem denunciar que la T-Mobilitat presenta molts interrogants pel que fa als els drets de la ciutadania, en especial pel que fa a la l’ús que se’n farà de les dades personals de les viatgeres. Tampoc tenim cap informació sobre les futures tarifes

    i la zonificació però sí sabem que hi ha una compensació milionària a l’empresa adjudicatària si el projecte no tira endavant. I també sabem que, des de que es va atorgar el projecte a una empresa privada, l’ATM ja s’ha gastat més de 3 milions d’euros en informes a grans multinacionals (PriceWaterhouseCoopers, Deliotte, etc)

    A més, la T-Mobilitat s’ha gestat de manera totalment opaca, sense cap procés participatiu previ ni amb la ciutadania ni amb les entitats i només les mobilitzacions populars han fet possible que es publiqui parcialment el contracte signat, que conté clàusules de confidencialitat.

    Aquesta privatització de la gestió del transport públic es fa per motius purament financers: l’administració del transport no té els diners per fer-ho perquè ja té un deute de mes de 540 milions d’euros, generat en els darrers 6 anys per la manca d’aportacions de les mateixes administracions. A més, aquest deute es va refinançar, la tardor del 2014, amb un grup de bancs liderats, també, per Caixabank. L’acord inclou allargar els terminis fins el 2031, però n’augmenta els interessos finals a pagar i s’han signat una sèrie de condicions en el marc del contracte programa que, de fet, fan que el transport públic estigui intervingut i no es puguin fer noves inversions ni despeses i si augmentar-ne la recaptació. Pocs dies després de publicar-se aquest acord de refinançament, va sortir la notícia que la T-Mobilitat s’adjudicava a la unió temporal d’empreses (UTE) liderada per CaixaBank.

     

    Per tot això exigim a l’ATM i al govern de la Generalitat:

     

    • la reversió total de la privatització de la T-Mobilitat. No acceptem que el refinançament del deute es bescanviï pel lliurament del projecte de la TMobilitat i dels seus beneficis a un grup d’empreses liderades per Caixabank.

     

    • una T-Mobilitat de propietat i gestió públiques, 100% transparent, que afavoreixi l’ús del transport públic i que no es basi en la captació i l’ús de les dades personals.

     

    • Un procés participatiu obert per decidir quina T-Mobilitat volem, les seves tarifes, la zonificació de tot Catalunya i volem que es decidieixi en el marc d’una veritable taula social del transport, on les usuàries tinguin poder de decisió sobre el model de transport públic.

     

    • una auditoria per tal de decidir quina part del deute del transport públic és legítim i assumible per el funcionament del transport i quina part no ho és i que, per tant, no s’hauria de pagar, ni hauria de condicionar el futur de les tarifes i de les inversions

     


  3. 7 de abril a las 19h. Presentación de: Iaioflautas, desobediencia civil en acción.

    marzo 30, 2016 by iaioflautas

    LlibreIaioflautashttp://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1578


  4. Ideologías, protesta y relaciones intergeneracionales en l@s Iaioflautas

    febrero 11, 2016 by iaioflautas

    Compartimos ‘Ideologías, protesta y relaciones intergeneracionales en un colectivo de activistas mayores’, un trabajo de investigación de Lucy Fisher sobre el colectivo Iaioflautas y que podéis descargar AQUÍ. Gracias a la autora por el interés y por compartir el resultado de la investigación ;)


  5. Ja n’hi a prou de corrupció institucional #NoMasCorruptes

    diciembre 10, 2015 by iaioflautas

    Avui 10 de desembre volem ser rebuts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per fer arribar la nostra preocupació, la nostra indignació ciutadana, pel règim de corrupció que ha caracteritzat aquest sistema polític del 78 i que ara veiem amb total transparència. El problema és global, els partits del règim han posat les institucions al servei d’interessos privats i se n’han beneficiat en comptes de prioritzar el servei públic. La corrupció ha d’acabar i els responsables han de pagar. Ja n’hi ha prou.
    El Partit Popular ha arribat a uns nivells i a unes dimensions de corrupció institucional a Espanya, lligades al funicionament de l’estat i al model d’economia especulativa dels darrers anys, que no es poden entendre sinó com part essencial de l’entramat social, polític i econòmic de gestió de la bombolla immobiliària i la posterior crisi. A Catalunya, els pagaments a partits polítics en el govern, en especial a Convergència Democràtica de Catalunya, a canvi de contractacions i favors de les administracions públiques, així com el desviament de fons públics, han estat una constant des de la Transició. Com una constant ha estat la instrumentalització de les reivindicacions democràtiques  del poble de Catalunya per tal de tapar les pràctiques institucionals corruptes. I ja n’hi ha prou.
    Els darrers anys, amb el cas Palau, amb el cas de la família Pujol i amb el del finançament il.legal de CDC i la Fundació CatDem, ha quedat palès el llatrocini institucionalitzat que durant molts anys s’ha orquestrat a esquenes dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Un canvi de nom i de cares, així com reivindicar-se com a instrument de la lluita democràtica del poble de Catalunya poden seguir colant. Ja n’hi ha prou. CDC és un partit tant del règim, tant de govern i tant bipartidista com el PP o el PSOE, i ha de depurar les responsabilitats polítiques i penals que li pertoquen. Perquè no va ser una cosa d’uns pocs, d’aguns… va ser una pràctica organitzada i col.lectiva del partit. Ja n’hi ha prou de fer veure que eren coses individuals i circumstancials.
    Veiem amb preocupació i indiganció com la justítica s’utilitza políticament per atiar conflictes polítics. Com el govern del PP s’atreveix a utilitzar la corrupció  per combatre politicament el moviment sobiranista, i com CDC utilitza aquest mateix moviment com a escut i coartada per la supervivència política i organitzativa del seu col.lectiu. I com es criminaliza la protesta i s’aplica la llei amb duresa contra la gent senzilla, contra els ciutadans i ciutadanes, mentre la corrupció i el gran llatrocini de polítics i gran banca es demora i no acaba mai de ser castigada. Ja n’hi a prou. Cridem:#NoMasCorruptes

    Enlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustadaEnlace permanente de imagen incrustada

    -NOTICIA EFEYAYOFLAUTAS JUSTICIA
    Un grupo yayoflautas apoya a jueces y funcionarios frente presiones políticas

    Barcelona, 10 des (EFE).- Un grupo de yayoflautas se ha concentrado hoy ante la sede del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), en Barcelona, donde han desplegado una pancarta en la que han expresado su apoyo a jueces y funcionarios de justicia frente a las presiones “de los políticos corruptos”.Fuentes de los yayoflautas han informado hoy a Efe de que unos 80 miembros del colectivo se han concentrado ante la sede judicial, a la que han accedido seis personas que han desplegado en el interior una pancarta de apoyo y han entregado un escrito, sin causar ningún incidente.

    Los yayos, vestidos con sus tradicionales chalecos fluorescentes, gorras y mochilas, han desplegado una pancarta en la que se podía leer “Basta de corruptos. Stop corrupción” en las escaleras interiores del TSJC y también en las exteriores, donde los participantes en la protesta se han hecho una foto de familia.

    Posteriormente, se han dirigido en manifestación hasta la plaza Catalunya, donde han finalizado la protesta reivindicativa.

    Los yayoflautas “vemos con preocupación e indignación cómo la justicia se utiliza políticamente para avivar conflictos políticos”.

    A su juicio, “el Gobierno del PP se atreve a usar la corrupción para combatir políticamente el movimiento soberanista y CDC utiliza este mismo movimiento como escudo y coartada para la supervivencia política y organizativa de su colectivo”, argumentan en un comunicado.

    Mientras tanto, “se criminaliza la protesta y se aplica la ley con dureza contra la gente sencilla, contra los ciudadanos”, concluyen. EFE

    La Directa - Els  iaioflautas irrompen al palau de justícia de Barcelona per protestar contra la corrupció

     


  6. “La voz de l@s Yay@flautas” de TMEX

    diciembre 10, 2015 by iaioflautas

    El próximo 20 de diciembre están convocadas a las urnas cerca de 8.500.000 personas mayores de 65 años, uno de cada cuatro electores. Ell@s que han vivido primero la Dictadura y después la Democracia luchando por los derechos que hoy disfrutamos, sienten que pese a todo sus hij@s y sus niet@s lo tienen peor .

    Ahora que tendrían que disfrutar de su jubilación, ven como en los últimos años sus pensiones han perdido hasta un 2,9 por ciento de poder adquisitivo, mientras la luz subía un 7 por ciento o tenían que afrontar el 10 por ciento del copago de los medicamentos. Y en muchos casos tienen que mantener a sus hij@s parados , y cuidar a sus niet@s. Han visto, además, como las ayudas a la dependencia no llegan o se han reducido. Han sufrido las preferentes y algunos han sido desahuciad@s de sus viviendas por avalar a sus hij@s en las hipotecas que no han podido pagar por el paro.

    Un grupo de abuel@s decidió que había que volver a luchar por recuperar todos estos derechos y siguiendo el ejemplo –dicen con ironía- de los jóvenes “perros flautas” del 15M- ellos se hacen llamar “Yay@flautas”. Se han reunido y han elaborado un documento con demandas que han hecho llegar a tod@s l@s candidat@s que se presentan a las elecciones. Tmex ha estado con ell@s.

    "La voz de l@s Yay@flautas" from TMEX on Vimeo.


  7. Els ‘iaioflautes’ celebren el quart aniversari / El Pais 20 /10/2015

    octubre 20, 2015 by iaioflautas

    L’ala ‘sènior’ del 15-M festeja els seus quatre anys d’existència amb un concert a Barcelona

    Tenen entre 55 i 86 anys i una armilla fosforescent que els identifica. Són uns 400, i d’aquests n’hi ha una trentena molt actius. En els últims quatre anys no hi ha hagut cap manifestació, protesta, ocupació o tancament en què els iaioflautes no hagin participat. El 27 d’octubre és el seu aniversari i ahir ho van celebrar amb un concert al Harlem Jazz Club.

    Els iaioflautes són l’ala sènior del moviment del 15-M i van debutar coincidint amb la combinació explosiva de les retallades de serveis públics i el rescat a la banca. Ho recorda Antonia Jover, de 76 primaveres i integrant de la coordinadora del col·lectiu: “Gran part venim de lluites del passat, però hi ha gent que no havia participat mai en política”. I el nom? “Ens el va posar l’Espe [Esperanza Aguirre, llavors presidenta de la comunitat de Madrid]. Va anomenar rastaflautes els joves del 15-M i ho vam capgirar”, diu Jover entre rialles. “Ja feia temps que dèiem que la joventut no feia res fins que va esclatar el 15-M. Va ser una situació històrica, no ens quedava una altra, ens hi havíem de sumar; si un és d’esquerres pot tenir el cos oxidat, però no la ment”, diu el Felipe al documental Iaioflautes, passat i futur, de la productora Oop. Amb ell parlen l’Alfons i la Rosario, que recorden com “50 anys després” han tornat al carrer, evoquen els moments més destacats, com l’ocupació de la Borsa de Barcelona.

    I fins i tot fan broma: “Tenim un avantatge, som gent gran”. Es refereixen al fet que la policia no els ha tocat mai ni un pèl: “El que no té una hèrnia, pren una pastilla”, diuen, conscients que la seva presència al final de les protestes proporciona seguretat als qui van al davant. “D’alguna manera parem l’agressivitat”, convenen.

    Molts iaioflautes comparteixen la doble condició d’activistes i víctimes de la crisi: tenen càrregues familiars i exerceixen de coixí alleujant situacions complicades dels seus fills i néts gràcies a les seves pensions. Malgrat aquesta dedicació, o potser precisament gràcies a aquesta, s’han mobilitzat per les retallades, en els primers de maig, en lluites obreres com la de Panrico, contra la pujada del transport públic, han donat suport a víctimes de desnonaments… Segueixen celebrant una assemblea mensual a l’Ateneu Roig i fins i tot tenen un cor de repertori reivindicatiu. Canten A las barricadas amb lletra adaptada a l’actualitat, Grandola Vila Morena, Canto a la libertad… Com ahir al concert.

    El Pais….http://cat.elpais.com/cat/2015/10/19/catalunya/1445284149_713725.html


    Cuatro años de iaioflautas: memoria, acompañamiento y acción directa http://www.eldiario.es/_1a688222  vía @CatalunyaPlural

     


  8. Iaioflautas, passat i futur 4º Aniversari

    octubre 17, 2015 by iaioflautas


  9. El 99%, les institucions i la lluita que continua

    junio 12, 2015 by iaioflautas

    Som el 99% i és l’hora de la ruptura democràtica. Ho venim dient des de que vam néixer. Ara és l’hora d’aquesta majoria social que va omplir les places, els carrers i les xarxes per dir que volíem democràcia real ja, que no érem mercaderia en mans de polítics i banquers, que no ens representaven. Ara és l’hora de fer fora de les institucions els qui  s’han apoderat d’elles en el seu benefici i el de l’1%, els qui han fet de la deshonestedat i la corrupció la norma i els qui han venut la dignitat de la majoria ciutadana als interessos d’una petitísima oligarquia financera.

    El 24 de maig va ser una festa de les majories socials. Per primer cop, expressions polítiques que articulaven la diversitat del moviment ciutadà per la democràcia i contra l’austeritat aconseguia guanyar unes eleccions. Els resultats a les grans ciutats on es van poder construir candidatures ciutadanes amples en connexió amb el moviment ciutadà van ser espectaculars. Aquests resultats contribueixen a aprofundir la crisi de règim, del sistema de partits del bipartidisme i a mantenir obert el moment constituent. Tot indica que les eleccions catalanes del 27S, si finalment es realitzen, i les generals seran una oportunitat per tornar a concretar aquesta majoria social que hi és i vol expressar-se com a majoria política.

    L’accés a les institucions per part del moviment té molts reptes. Un és demostrar que les coses es poden fer diferent. Que una democràcia més profunda és possible, que es poden posar les institucions al servei de la ciutadania, que es poden fer les coses diferents. L’altre, recordar que les institucions no són el poder, que la gent és a fora d’allà i continua vivint, patint i lluitant, que la seva activitat i la seva lluita és l’únic impuls possible perquè les coses siguin diferents. Que cal escoltar-los, que cal obrir-los les institucions i posar-les al seu servei.

    Que la majoria social es verifiqui en l’escenari electoral  en els propers mesos és clau per mantenir viva la lluita per la ruptura democràtica i el protagonisme del 99%, però també ho és que es mantingui viu el moviment al carrer, que hi hagi un nou impuls de la lluita social que no confiï en què ens representin, i que reivindiqui i construeixi una altra manera de fer, de viure, una nova institucionalitat i una nova legalitat no sotmeses a les pautes i interessos de l’1%. Això no ho faran els governs, per molt expressió de la majoria social que siguin, només ho farem empenyent des d’un nou impuls del moviment social i polític del que hem vingut participant.

    ——————————————————————————————————————————-

    Somos el 99% y es la hora de la ruptura democrática. Lo venimos decimos desde que nacimos. Es la hora de esta mayoría social que llenó las plazas, las calles y las redes para decir que queríamos democracia real ya, que no éramos mercancía en manos de políticos y banqueros, que no nos representaban. Ahora es el momento de echar de las instituciones a quienes se han apoderado de ellas en su beneficio y el del 1%,  a los que han hecho de la deshonestidad y la corrupción la norma y a los que han vendido dignidad de la mayoría ciudadana a los intereses de una reducidísima oligarquía financiera.

    El 24 de mayo fue una fiesta de las mayorías sociales. Por primera vez, expresiones políticas que articulaban la diversidad del movimiento ciudadano por la democracia y contra la austeridad conseguían ganar unas elecciones. Los resultados en las grandes ciudades donde se pudieron construir candidaturas ciudadanas amplias en conexión con el movimiento ciudadano fueron espectaculares. Estos resultados contribuyen a profundizar la crisis de régimen, del sistema de partidos del bipartidismo y a mantener abierto el momento constituyente. Todo indica que las elecciones catalanas del 27S, si finalmente se realizan, y las generales serán una oportunidad para volver a concretar esta mayoría social que está y quiere expresarse como mayoría política.

    El acceso a las instituciones por parte del movimiento tiene muchos retos. Uno es demostrar que las cosas se pueden hacer de forma diferente. Que una democracia más profunda es posible, que se pueden poner las instituciones al servicio de la ciudadanía. El otro, recordar que las instituciones no son el poder, que la gente está fuera de allí y continúa viviendo, sufriendo y luchando, que su actividad y su lucha es el único impulso posible para que las cosas sean diferentes. Que hay que escucharlos, que hay que abrirles las instituciones y ponerlas a su servicio.

    Que la mayoría social se verifique en el escenario electoral en los próximos meses es clave para mantener viva la lucha por la ruptura democrática y el protagonismo del 99%, pero también lo es que se mantenga vivo el movimiento en la calle, que haya un nuevo impulso de la lucha social que no confíe en que nos representen, y que reivindique y construya otra manera de hacer, de vivir, una nueva institucionalidad y una nueva legalidad no sometidas a las pautas e intereses del 1%. Esto no lo harán los gobiernos, por muy expresión de la mayoría social que sean, sólo lo haremos empujando desde un nuevo impulso del movimiento social y político del que  hemos venido participando


  10. EN EL CUARTO ANIVERSARIO DEL 15M #2015MAniversario

    mayo 15, 2015 by iaioflautas

    Abramos  un nuevo ciclo de luchas y articulemos un movimiento político por el  derecho a la existencia: el primero de los derechos en una democracia  real

    El  derecho a la existencia es el primero de los derechos, el que  garantiza  que pueda haber ciudadan@s libres. Sólo garantizando  el  derecho a la existencia para tod@s, puede haber democracia. Un  régimen  que pone el derecho de los acreedores de la deuda por delante del derecho  a la  existencia en condiciones dignas, NO puede ser llamado  democrático. Es un régimen enemigo del 99%, un régimen que es nuestro enemigo.

    Han roto el contrato social y  nosotras respondemos con la desobediencia civil. Nuestra  respuesta tiene que ser masiva, generacionalmente  solidaria, común.  Queremos abrir un nuevo ciclo de movilizaciones y articular un movimiento político,  en que volvamos a  golpear juntas, en que volvamos a hacer nuestras  las  calles y las  plazas. En que volvamos a sentirnos protagonistas de  nuestras vidas. En  que sentemos las condiciones del fin de este  régimen,  más peligroso  por agonizante, y abramos la posibilidad de  procesos  constituyentes  del 99%, de democracia real que por fin pongan  al ser  humano y el  derecho a la existencia como prioridad.
    Si  se destruyen las  mínimas  conquistas de vida  digna para la mayoría,  no quedará nada de democracia  reconocible. Sólo  miedo y sumisión. Ante  el proyecto del 1% de garantizar sus beneficios a costa de la miseria  del 99%, imponiendo  como prioridad  el pago de una deuda generada para  salvarlos de los  efectos de su especulación financiera, nosotras  respondemos proponiendo  más garantías para una vida digna, más  democracia:

    1. Ni un euro más para rescatar los bancos. No a la deudocracia.

    2. Educación, sanidad y servicios públicos y de calidad. 

    3. No a la precariedad. Retirada de la reforma laboral y de jubliación.

    4. Derecho a la vivienda. No a los desahucios y alquiler social.

    5. Renda Básica universal. 

    6. Derechos y libertades civiles, políticos y reproductivos.

    Nos quieren quitar lo  poco que les conseguimos arrancar con  generaciones de lucha. Pues  nosotras queremos más garantías del  derecho a la existencia. Para garantizar  ciudadan@s libres y una  democracia real. Todos los obstáculos que se opongan a medidas conducentes al derecho a la   existencia, sean de organización económica, de acumulación de riqueza y  de poder, deben ser removidos por antidemocráticos. Los gobiernos están   sirviendo a la oligarquía. Es hora que dimitan y dejen paso a la  democracia.

    Somos  ciudadan@s. No somos mercancía en manos de políticos y banqueros.

    Queremos derecho a la existencia y vida digna. Queremos democracia real.

    ————————————————————————————————-

    4rtaniversari15M

    Celebrem el 4art aniversari del 15M perquè “La lluita continua als carrers”

    Aviat farà quatres anys de l’aparició del 15M, un moviment que va suposar la recuperació d’una forma antiga d’organitzar la contestació social: l’assemblea com a espai de discussió i decisió de caràcter popular; i de la plaça com el lloc on convertir la veu i la paraula en eines de lluita per a la transformació social. Una forma de participaciódirecta que ha posat en evidència la crisi del model de democràcia representativa vigent.

    Aquesta onada d’aprenentatge i conscienciació política que va originar el 15M es va traduir en un reforç dels moviments i organitzacions polítiques existents i en la constitució de noves formes de lluita i mecanismes de solidaritat i suport mutu. Aquesta adaptació i transformació del moviment, segons les necessitats del context polític, és la que ens permet afirmar que, malgrat la sensació que el 15M està desaparegut, el seu esperit continua molt viu i present en les lluites actuals i en moltes assemblees de barri.

    Precisament, en aquesta línia, estem vivint actualment l’aparició de noves formacions polítiques que es auto-declaren hereves del 15M i que semblen posar en qüestió aquell crit de “Ningú ens representa!” que tant vam sentir als nostres carrers i places. Més enllà del debat sobre si cal incidir dins i fora de les institucions, és important deixar clar que, quan diem que ningú ens representa, ho fem perquè no volem reproduir el mateix sistema amb unes cares noves, sinó que volem decidir per nosaltres mateixes totes les qüestions que ens afecten.

    Per aquest motiu, us convoquem:

    A les jornades que celebrarem els dies 15 (roda de premsa a les 18:00 h) i 16 de maig a Pl. Catalunya (BCN). Volem reivindicar aquest aniversari, a les portes d’unes eleccions municipals, tal com vam néixer, per mostrar que “la lluita continua als carrers”, que ens seguim organitzant i continuem rebutjant el sistema polític, econòmic i social d’injustícia que se’ns imposa. Seran, per tant, unes jornadesreivindicatives i lúdiques que aprofitarem per fer denúncia però també per retre homenatge a les companyes i companys de diferents col·lectius que durant tot aquest temps han seguit treballant i lluitant. Estaran presents: Encausades del Parlament, 15M PaRato, Tanquem elsCIEs, Prostitutes Indignades, Feministes Indignades, gent implicada en la operación Pandora, gent de sanitat, d´educació, Agora Juan AndrésBenitez, i molta mes gent i col·lectius que està lluiten als carrers, des de fora de les institucions estatals i de les vies parlamentaries.